Saltar al contenido

Autisme

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament present des de la primera infància i que perdura durant tot el cicle vital.

Tot i que durant els primers mesos de vida ja es poden identificar alguns indicis del trastorn, aquests poden no manifestar-se plenament fins que les demandes de l’entorn excedeixen les capacitats de la persona, habitualment durant el període d’educació infantil o primària. La millora en els criteris diagnòstics està beneficiant el reconeixement precoç d’aquesta condició, cosa que afavoreix moltíssim el desenvolupament de la persona diagnosticada.

Els criteris diagnòstics del TEA, segons el manual DSM V, fan referència a dèficits en la comunicació social i interacció social, i presència de patrons repetitius i restringits de conductes, activitats i/o interessos. Actualment el DSM V agrupa els trastorns antigament anomenats AutismeSíndrome d’AspergerTrastorn Generalitzat del Desenvolupament, i Síndrome de Rett, sota la mateixa nomenclatura de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

Dins la mateixa condició, els suports que necessita cada individu són molt variables: per aquest motiu es parla d’espectre, perquè presenta diferents graus de severitat.

Ens dirigim a un grup de persones que comparteixen unes mateixes característiques però que poden variar enormement entre elles, ja que el TEA es pot expressar des de dèficits greus en habilitats de comunicació social (verbal i no verbal) i escasses interaccions socials que causen alteracions severes en el funcionament, fins a dificultats només en la interacció social (falta d’habilitats socials, manca d’interès social, etc).

Cal destacar també, que les persones amb TEA poden patir alteracions sensorials, ja sigui per hipersensibilitat als estímuls sensorials (rebuig a llums i sorolls estridents o a determinades textures/olors) o per hiposensibilitat (elevat interès per les llums, palpació excessiva dels objectes, necessitat de moviment constant).

El diagnòstic de TEA, pot anar lligat al diagnòstic d’altres patologies o trastorns, com TDAHtrastorns alimen­taristrastorns de conductaepilèpsiadificultats d’apre­nen­tatgetrastorns del son, etc.

El TEA es manifestarà en dues àrees del desenvolupament

Comunicació social i interacció social

  • Dificultats o diversitat en la reciprocitat socioemocional.
  • Dificultats o diversitat en conductes comunicatives no verbals.
  • Dificultats o diversitat per desenvolupar, mantenir, i comprendre relacions socials.

Patrons repetitius i restringits

  • Moviments motors, ús d’objectes, o parla estereotipada o repetitiva.
  • Insistència en la igualtat, adherència inflexible a rutines o patrons de comportament verbal i no verbal ritualitzats.
  • Interessos especials restringits i/o obsessius.

Alguns senyals primerencs que poden ser indicatius de TEA són:

  • Manca d’interès vers els altres nens.
  • No respondre al seu nom.
  • Poc contacte visual, no es fixen en les cares.
  • Absència d’expressió facial emocional.
  • Absència de joc simbòlic.
  • No assenyalar amb el dit per demanar alguna cosa o per atraure l’atenció de l’adult vers un objecte.
  • Comportaments repetitius i/o autoestimulacions (aleteig, sorollets amb la boca, balanceig).
  • Reacció desproporcionada a alguns estímuls sensorials (llums, sorolls, textures, olors).
  • Rebequeries davant dels canvis d’activitat o de rutines.
  • Presència d’interessos inusuals i molt restringits.
  • Aïllament social, preferència per jugar sol.
  • Llenguatge molt literal, no entenen les bromes ni els dobles sentits de les paraules o frases.